TRADICIÓ vs MODERNITAT

És cert, que durant molt de temps, l'escola ha sigut un gran canal de difusió dels jocs populars, ensenyant-los als xiquets i fent que es transfereixen de generació en generació. Jocs com les birles, el cércol, la gallineta cega o el mocador, són jocs que venen d'abans i que encara continuen presents entre els xiquets de hui en dia, però és cert que a poc a poc hi ha alguns que s'estan perdent. Per que succeïx açò?

En l'actualitat, els esports han augmentat el seu protagonisme de manera notable, inclús arribant a eclipsar als jocs populars deixant-los en un segon pla, pel que fa a l'escola. Aquest auge dels esports, tant en la societat com en els mitjans de comunicació han fet que en les escoles es decanten per treballar els esports, que a més són rics en contingut per el que se li poden dedicar prou sessions.

En la meua opinió, és comprensible aquesta pèrdua d'influència dels jocs populars davant dels esports, degut principalment a la repercussió tant social com mediàtica, en la qual normalment solen aparèixer els esports de masses com pot ser el futbol o el basquet, mentre que no podem trobar referències dels jocs populars, més enllà de l'àmbit escolar. És per això, per el que hem de focalitzar en l'ensenyament dels jocs populars a l'escola per tal de no perdre'ls. Realment, l'escola va a jugar un paper fonamental en el manteniment dels jocs en el pas del temps, ja que és el canal principal de difusió d'aquests.

En el meu cas, quan puga exercir la meua professió, tractaré de buscar un equilibri, de manera que treballe els esports, òbviament perquè estan a l'ordre del dia. Però, també treballaré els diferents jocs populars de la comunitat perquè siguen conscients de tots els jocs que hi han existit durant fa molt de temps.